https://9barrisimatge.org/tags/sala-muntaner.htmlRecent content in Sala Muntaner on Col·lectiu fotogràfic 9 Barris ImatgeHugocaContingut sota llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0Wed, 02 Oct 2013 14:03:00 +0200https://9barrisimatge.org/2013/10/pepa-plana-penelope.htmlWed, 02 Oct 2013 14:03:00 +0200https://9barrisimatge.org/2013/10/pepa-plana-penelope.html<!-- tags auto-generades a partir del vocabulari del blog, revisar --> <table> <thead> <tr> <th></th> </tr> </thead> <tbody> <tr> <td></td> </tr> <tr> <td>De <a href="https://picasaweb.google.com/100268695753733554853/PepaPlanaPenelope02?authuser=0&amp;authkey=Gv1sRgCJ6Po9X9uYnEkwE&amp;feat=embedwebsite">Pepa Plana &ldquo;Penèlope&rdquo;</a></td> </tr> </tbody> </table> <p>Pepa Plana &ldquo;Penèlope&rdquo; Sala Muntaner - Barcelona 5-5-2010</p> <p>Un fil conductor (vermell) que ens porta a explicar les diferents situacions del mite grec. Aquest fil ens permet fer i desfer un tapís, on la protagonista, aquesta Pepa/Penèlope pallassa, tot i esperar el seu Ramon/Ulisses, gaudeix compartint les situacions més poètiques i tendres d’aquesta espera així com les més absurdes i còmiques. Aquesta és la cinquena producció de la companyia i aquest cop partim del mite de Penèlope, per desenvolupar un espectacle de creació pròpia on també continuem en la línia d’un espectacle pensat per a un públic adult on tenim la Pepa pallassa, sola a l’escenari, jugant amb un codi no verbal.</p>https://9barrisimatge.org/2010/05/pepa-plana-penelope-sala-muntaner-del.htmlWed, 12 May 2010 17:42:00 +0200https://9barrisimatge.org/2010/05/pepa-plana-penelope-sala-muntaner-del.html<table> <thead> <tr> <th></th> </tr> </thead> <tbody> <tr> <td></td> </tr> <tr> <td>De <a href="http://picasaweb.google.es/ulls2006/PepaPlanaPenelope?feat=embedwebsite">Pepa Plana. Penèlope</a></td> </tr> </tbody> </table> <p>Un fil conductor (vermell) que ens porta a explicar les diferents situacions del mite grec. Aquest fil ens permet fer i desfer un tapís, on la protagonista, aquesta Pepa/Penèlope pallassa, tot i esperar el seu Ramon/Ulisses, gaudeix compartint les situacions més poètiques i tendres d’aquesta espera així com les més absurdes i còmiques. Aquesta és la cinquena producció de la companyia i aquest cop partim del mite de Penèlope, per desenvolupar un espectacle de creació pròpia on també continuem en la línia d’un espectacle pensat per a un públic adult on tenim la Pepa pallassa, sola a l’escenari, jugant amb un codi no verbal. L’equip de treball és gairebé el mateix que en les darreres produccions, però amb la important incorporació a la direcció de la prestigiosa degana de les pallasses Nola Rae, Australiana resident a Anglaterra. <a href="http://www.pepaplana.com/">www.pepaplana.com</a> <a href="http://www.salamuntaner.com/principal.asp?0=1&amp;1=281094">salamuntaner.com/principal.asp?0=1&amp;1=281094</a></p>https://9barrisimatge.org/2010/02/petita-feina-per-pallasso-vell-sala.htmlMon, 01 Feb 2010 16:20:00 +0100https://9barrisimatge.org/2010/02/petita-feina-per-pallasso-vell-sala.html<table> <thead> <tr> <th></th> </tr> </thead> <tbody> <tr> <td></td> </tr> <tr> <td>De <a href="http://picasaweb.google.es/ulls2006/PetitaFeinaPerAPallassoVell?feat=embedwebsite">Petita Feina per a Pallasso Vell</a></td> </tr> </tbody> </table> <p>Petita feina per a pallasso vell Sala Muntaner Del 10 de desembre de 2009 al 10 de gener de 2010 Actors Jordi Martínez, Claret Papiol (Claret Clown) i Joan Montanyès (Monti)</p> <p>Imaginiu-vos un anunci com aquest en un diari qualsevol. Una adreça, una hora: les sis de la tarda. A la cita acudiran tres pallassos, cadascun amb el seu món amagat dins d&rsquo;una gran maleta. Es troben, es reconeixen i, és clar, juguen. Juguen amb els seus records i amb les seves il.lusions, amb la que potser és l&rsquo;última oportunitat que tenen per poder tornar a mostar al món el seu art. Plens de vida, de ganes de ser, recorren la seva història i les seves inquietuds actuals sense perdre mai el nas. Sempre hi ha una entrada nova, sempre hi ha l&rsquo;esperança de continuar comprovant que el món sap riure, encara que de vegades costi creure. Només la mort, absurda, irreal i romàntica al mateix temps pot detenir. I encara. Vinsniéc ens proposa una cabriola teatral que nosaltres interpretarem a la nostra manera: no hi ha qui pugui manar sobre l&rsquo;anarquia natural del pallasso. És potser per això que l&rsquo;ofici perdura encara que tingui tants enterradors voluntaris, tants homes de bé que voldrien acabar amb la rebel.lia que s&rsquo;amaga darrere de la màscara més petita i més sincera del món. Ramon Simó</p>