<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><channel><title>Pallassos on Col·lectiu fotogràfic 9 Barris Imatge</title><link>https://9barrisimatge.org/tags/pallassos.html</link><description>Recent content in Pallassos on Col·lectiu fotogràfic 9 Barris Imatge</description><generator>Hugo</generator><language>ca</language><copyright>Contingut sota llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0</copyright><lastBuildDate>Sun, 22 Dec 2013 13:13:00 +0100</lastBuildDate><atom:link href="https://9barrisimatge.org/tags/pallassos/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Toti Toronell. NAÏF</title><link>https://9barrisimatge.org/2013/12/toti-toronell-naif.html</link><pubDate>Sun, 22 Dec 2013 13:13:00 +0100</pubDate><guid>https://9barrisimatge.org/2013/12/toti-toronell-naif.html</guid><description>&lt;!-- tags auto-generades a partir del vocabulari del blog, revisar --&gt;
&lt;table&gt;
&lt;thead&gt;
&lt;tr&gt;
&lt;th&gt;&lt;/th&gt;
&lt;/tr&gt;
&lt;/thead&gt;
&lt;tbody&gt;
&lt;tr&gt;
&lt;td&gt;&lt;/td&gt;
&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;
&lt;td&gt;De &lt;a href="https://picasaweb.google.com/100268695753733554853/TotiToronellNAIF02?authuser=0&amp;amp;feat=embedwebsite"&gt;Toti Toronell. NAÏF&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;
&lt;/tr&gt;
&lt;/tbody&gt;
&lt;/table&gt;
&lt;p&gt;La Seca Espai Brossa 06-12-2013&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Toti Toronell investiga en profunditat la figura del Pallasso, busseja en la seva essència, aguanta la respiració fins que el públic respira amb ell&amp;hellip; Amb un estil gamberro i delicat arrossega l’espectador cap al seu món innocent i poètic.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Sinopsi
  Espectacle de pallassos per adults sense paraules i amb música en directe.
&amp;ldquo;Les màquines a poc a poc van deixar de cantar. De mica en mica la fàbrica, abandonada, es va anar adormint. No obstant això, en Toti, el pallasso, seguia allà, amb el lliri a la mà i la flor al cul, buscant on havia anat tothom. Arrossegava la bossa de deixalles que el lligava a aquells temps en què la fàbrica encara estava impregnada de sorolls i engranatges.
Ell, el seu alter ego, una mosca i una ànima atrapada en els compassos de les màquines eren els únics supervivents d’un temps en el qual les emocions es vivien a flor de pell.&amp;rdquo;&lt;/p&gt;</description></item><item><title>Petita Feina per a Pallasso Vell . Sala Muntaner . Barcelona</title><link>https://9barrisimatge.org/2010/02/petita-feina-per-pallasso-vell-sala.html</link><pubDate>Mon, 01 Feb 2010 16:20:00 +0100</pubDate><guid>https://9barrisimatge.org/2010/02/petita-feina-per-pallasso-vell-sala.html</guid><description>&lt;table&gt;
&lt;thead&gt;
&lt;tr&gt;
&lt;th&gt;&lt;/th&gt;
&lt;/tr&gt;
&lt;/thead&gt;
&lt;tbody&gt;
&lt;tr&gt;
&lt;td&gt;&lt;/td&gt;
&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;
&lt;td&gt;De &lt;a href="http://picasaweb.google.es/ulls2006/PetitaFeinaPerAPallassoVell?feat=embedwebsite"&gt;Petita Feina per a Pallasso Vell&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;
&lt;/tr&gt;
&lt;/tbody&gt;
&lt;/table&gt;
&lt;p&gt;Petita feina per a pallasso vell
Sala Muntaner
Del 10 de desembre de 2009 al 10 de gener de 2010
Actors
Jordi Martínez, Claret Papiol (Claret Clown) i Joan Montanyès (Monti)&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Imaginiu-vos un anunci com aquest en un diari qualsevol.
Una adreça, una hora: les sis de la tarda. A la cita acudiran tres pallassos, cadascun amb el seu món amagat dins d&amp;rsquo;una gran maleta. Es troben, es reconeixen i, és clar, juguen.
Juguen amb els seus records i amb les seves il.lusions, amb la que potser és l&amp;rsquo;última oportunitat que tenen per poder tornar a mostar al món el seu art. Plens de vida, de ganes de ser, recorren la seva història i les seves inquietuds actuals sense perdre mai el nas. Sempre hi ha una entrada nova, sempre hi ha l&amp;rsquo;esperança de continuar comprovant que el món sap riure, encara que de vegades costi creure.
Només la mort, absurda, irreal i romàntica al mateix temps pot detenir. I encara.
Vinsniéc ens proposa una cabriola teatral que nosaltres interpretarem a la nostra manera: no hi ha qui pugui manar sobre l&amp;rsquo;anarquia natural del pallasso. És potser per això que l&amp;rsquo;ofici perdura encara que tingui tants enterradors voluntaris, tants homes de bé que voldrien acabar amb la rebel.lia que s&amp;rsquo;amaga darrere de la màscara més petita i més sincera del món.
Ramon Simó&lt;/p&gt;</description></item></channel></rss>