Toti Toronell. NAÏF

De Toti Toronell. NAÏF La Seca Espai Brossa 06-12-2013 Toti Toronell investiga en profunditat la figura del Pallasso, busseja en la seva essència, aguanta la respiració fins que el públic respira amb ell… Amb un estil gamberro i delicat arrossega l’espectador cap al seu món innocent i poètic. Sinopsi Espectacle de pallassos per adults sense paraules i amb música en directe. “Les màquines a poc a poc van deixar de cantar. De mica en mica la fàbrica, abandonada, es va anar adormint. No obstant això, en Toti, el pallasso, seguia allà, amb el lliri a la mà i la flor al cul, buscant on havia anat tothom. Arrossegava la bossa de deixalles que el lligava a aquells temps en què la fàbrica encara estava impregnada de sorolls i engranatges. Ell, el seu alter ego, una mosca i una ànima atrapada en els compassos de les màquines eren els únics supervivents d’un temps en el qual les emocions es vivien a flor de pell.” ...

22 de desembre del 2013 · Manel Sala "Ulls" Circ

Petita Feina per a Pallasso Vell . Sala Muntaner . Barcelona

De Petita Feina per a Pallasso Vell Petita feina per a pallasso vell Sala Muntaner Del 10 de desembre de 2009 al 10 de gener de 2010 Actors Jordi Martínez, Claret Papiol (Claret Clown) i Joan Montanyès (Monti) Imaginiu-vos un anunci com aquest en un diari qualsevol. Una adreça, una hora: les sis de la tarda. A la cita acudiran tres pallassos, cadascun amb el seu món amagat dins d’una gran maleta. Es troben, es reconeixen i, és clar, juguen. Juguen amb els seus records i amb les seves il.lusions, amb la que potser és l’última oportunitat que tenen per poder tornar a mostar al món el seu art. Plens de vida, de ganes de ser, recorren la seva història i les seves inquietuds actuals sense perdre mai el nas. Sempre hi ha una entrada nova, sempre hi ha l’esperança de continuar comprovant que el món sap riure, encara que de vegades costi creure. Només la mort, absurda, irreal i romàntica al mateix temps pot detenir. I encara. Vinsniéc ens proposa una cabriola teatral que nosaltres interpretarem a la nostra manera: no hi ha qui pugui manar sobre l’anarquia natural del pallasso. És potser per això que l’ofici perdura encara que tingui tants enterradors voluntaris, tants homes de bé que voldrien acabar amb la rebel.lia que s’amaga darrere de la màscara més petita i més sincera del món. Ramon Simó

1 de febrer del 2010 · Manel Sala "Ulls" Circ