Nou Barris

La Prosperitat, memòria juvenil i relleus generacionals Arribava tard. Venia de fora, venia de lluny, i l’acte ja havia començat feia estona. Però encara vaig ser a temps de trobar-me un pati interior ple i una conversa viva. D’aquelles que no són només una presentació de llibre sinó també un exercici de memòria compartida, amb moments d’acord, d’ironia i fins i tot algun retret entre generacions. Tot plegat al Casal de Joves de Prosperitat, recentment inaugurat, en un ambient que convidava tant a escoltar com a fer un got mentre la conversa anava creixent en petits corrillos improvisats. ...

Torna el bon temps i, amb ell, la sensació que Nou Barris es posa en marxa. Aquest diumenge n’hem tingut una bona mostra amb una vetllada de blues dins el recinte de la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova. L’escenari habitual podria haver estat el voltant del castell de Torre Baró, però entre senglars i altres petites “incidències logístiques”, sembla que la natura també té opinió sobre la programació cultural. ...

Al barri hi ha una quantitat de bandes que penso no és normal. Aquestes, lluny de decaure, creixen dins la promiscuïtat musical que totes, diria, exerceixen amb passió desenfrenada. Amb el temps, les que quallen fort —tasca gens senzilla dins d’un ecosistema tan heterodox— romanen i, quan se les reclama perquè emboliquin la troca, no deceben. Una de les propostes més lúdic-festives que podem destacar d’aquest curiós panorama del barri de Prosperitat són Mocebares que, capitanejats per les incombustibles Raquel i Judith Japping, s’autodefineixen així: ...

Aquest passat divendres dia 13 el metal va arribar al Casal de Barri de Prosperitat de la mà de dues bandes ben joves que van convertir la vetllada en tota una nit de bruixes. La nit va començar amb el groove metal atmosfèric de @whitedemonofc i, després d’un petit parèntesi, va continuar amb @indar_band i el seu metall progressiu. La proposta, a més d’acontentar el públic més heavy metal de tot Can Fanga i rodalies, demostrava una cosa ben clara: això no és només cosa de “yayos”. El públic —ben transversal— cobria pràcticament totes les franges d’edat. ...

Ahir el rock’n’roll es va tornar a sentir a Nou Barris, i ja era hora. M’agraden gairebé totes les músiques —amb alguna excepció inevitable— però els gèneres amb què vaig fer el pas de l’adolescència a una suposada joventut, cada cop costen més de trobar en directe. El soroll ben entès, l’actitud sense filtres, la suor compartida en una sala sense postureig. Tot això sembla haver quedat arraconat sota capes de modernitat ben empaquetada. ...

Divirtiéndonos y reivindicando en la gran Rúa de Carnaltoltes!!

Hi ha nits que, com a fotògraf, no es discuteixen: s’hi va. La del rei Carnestoltes és una d’aquestes. I gairebé sempre la visc a l’Ateneu Popular de Nou Barris, on ja és un clàssic passar-hi a lluir disfressa, ballar sense mesura amb l’orquestra i brindar més d’un cop. L’ambient és d’aquells que no s’improvisen. Hi ha complicitat, hi ha comunitat i hi ha aquella llibertat transitòria que només permet el carnaval: la gent aprofita per ser qui vol ser, sense massa explicacions. Una mena d’assaig general abans que el fred es retiri del tot i el barri encari una primavera carregada d’activitat cultural. ...

Els Vermutsicals continuen aquest 2026 al Casal de Barri de la Prosperitat. El primer de l’any ens porta de nou sons llatinoamericans, aquesta vegada amb el grup Pura Bidasoa. El nom del projecte remet al bar Bidasoa, al barri Gòtic de Barcelona, on els seus membres es van conèixer per primer cop. Pura Bidasoa està format per María J. García (Veneçuela), ValenLuna (Argentina) i Mauro Recinema (Uruguai). El trio busca reconnectar amb el públic a través de la interpretació tant de música tradicional com de composicions pròpies, amb l’objectiu de donar veu als seus orígens i influències llatinoamericanes: des de chacareras i candombes fins a tangos i altres ritmes plens de color i arrels. ...