De Flamenco de Barrio . Casal Prosperitat Noche de Flamenco en un ambiente de gala. Recitando:Manuel Nebot, Juan “Sin Sangre” al cante, Saoul a la Guitarra, Ramon “Tato” al Cante, Juan José Barrera “Potato” a la Guitarra, “La Jeni” al Cante, José “Cherito” a la Guitarra, Rubén al Cajon. Rumba por “Los Morositos” y Tablao Abierto.
De La Gran Nevada a Nou Barris El Gran col.lapse a Barcelona, i en tot Catalunya.
De Ideal Plàstica Flor per el Barri S’ha enderrocat l’última fàbrica del barri de Prosperitat. Una vellíssima reivindicació veïnal. Es transformarà en equipaments per al barri i per al districte. Es tracta d’un solar de 8.000 metres quadrats. El districte apunta la construcció d’una biblioteca i una sala polivalent i afirma que “altres equipaments es dissenyaran amb participació veïnal”. El barri està discutint el seu pla d’equipaments. Les prioritats passen per un casal de joves, un casal de barri, un poliesportiu per a l’escola Víctor Català, un espai digne per a l’escola d’adults, un espai infantil, zones verdes… És positiu haver recuperat aquest solar: ara toca consensuar-ne els usos. Ha arribat l’hora de la participació. ...
De 34º Festival Internacional du Cirque de Monte-Carlo Crònica de Ramon Bech. El Festival Internacional del Circ de Montecarlo, és al circ el que Hollywood és al cinema, ja que fins allà es desplacen la “jet-set” del circ, amb la intenció de veure un bon espectacle, alhora d’establir bons contactes. Mai abans s’havien vist tants catalans al Chapiteau de Fontvieille, ja que als ja habituals Marcel Barrera, Jordi Jané, Vicent Lorca i Xavier Barral, es van sumar alguns socis de l’APCC com Monti, Boni, Ulls, Joan Busquets, Deados, membres dels Gingers i els 2 Play. De la present edició podríem destacar pocs números excepcionals, com la Troupe Acrobàtica de Shandong, amb un treball de jocs icaris sense trinka i amb intercanvis increïbles entre els Portorosa, que es van dur merescudament el clown d’Or; premi compartit amb Martin Lacey júnior, que ja havia participat en dues edicions anteriors. La velocitat del seu nombre és poc habitual dels números de feres, ja que els exercicis es succeeixen sense pausa. Sens dubte, el seu nom passarà a engrossir la llista de millors domadors de la història, al costat d’Alfred Court, Gunther Gebel Williams, … És curiós que en un moment en què els números d’animals estan injustament eliminats dels programes circenses, a Montecarlo poguéssim presenciar a excepcionals animals artistes, com els elefants de Sonni Frankello, les foques de Petra i Roland Gruss, els cosacs de la troupe Eshimbekov. Malgrat tot el nivell artístic va ser mitjà, amb alguns números que ja hem vist moltes vegades com els trapezis volants dels Flying Michaels, la nau espacial de Los García (ex Cirque Medrano) o la barra russa de l’espectacle Alegria del Cirque du Soleil. Per al meu gust dos nombres clàssics merèixer premi per la qualitat del seu repertori: l’equilibrista Glen Nicolodi i filferrista Julien Posada. D’altra banda destacar que en aquesta edició l’orquestra va treballar més que mai, ja que pocs números anaven acompanyats de música enllaunada.
De Petita Feina per a Pallasso Vell Petita feina per a pallasso vell Sala Muntaner Del 10 de desembre de 2009 al 10 de gener de 2010 Actors Jordi Martínez, Claret Papiol (Claret Clown) i Joan Montanyès (Monti) Imaginiu-vos un anunci com aquest en un diari qualsevol. Una adreça, una hora: les sis de la tarda. A la cita acudiran tres pallassos, cadascun amb el seu món amagat dins d’una gran maleta. Es troben, es reconeixen i, és clar, juguen. Juguen amb els seus records i amb les seves il.lusions, amb la que potser és l’última oportunitat que tenen per poder tornar a mostar al món el seu art. Plens de vida, de ganes de ser, recorren la seva història i les seves inquietuds actuals sense perdre mai el nas. Sempre hi ha una entrada nova, sempre hi ha l’esperança de continuar comprovant que el món sap riure, encara que de vegades costi creure. Només la mort, absurda, irreal i romàntica al mateix temps pot detenir. I encara. Vinsniéc ens proposa una cabriola teatral que nosaltres interpretarem a la nostra manera: no hi ha qui pugui manar sobre l’anarquia natural del pallasso. És potser per això que l’ofici perdura encara que tingui tants enterradors voluntaris, tants homes de bé que voldrien acabar amb la rebel.lia que s’amaga darrere de la màscara més petita i més sincera del món. Ramon Simó
De cap d´any prospe http://www.labandadelcocherojo.com/ BON ANY !! 2010
De Limbus. 14è Circ d´hivern LIMBUS Els Teòlegs van desenvolupar el concepte “limbus” un estat de “felicitat natural” després de la mort que no és ni cel ni infern. Dante, a la Divina Comèdia (segle XIV),va posar els pagans virtuosos i els filòsofs clàssics grecs al “limbus” Nosaltres posem el circ tradicional ni al cel ni a l´infern, consideren-lo ni mort ni viu, admirant-lo com un clàssic i perden-li el respecte com un fills adolecents. El circ, univers propi, imaginari comú, percepció particular.. Us proposem una visió personal del circ, “ressacosa”, somiada, imaginada, que sigui capaç d´explicar la grandesa i la cruesa del circ, els lluentons dels vestits, i les mitges trencades, el moviment perfecte i el gest groller. Una broma de records que ens envolti i ens faci veuere el principi.. com va començar tot i potser com va acabar tota la resta; una visió pulcra extravagant, una mica grotesca. Circ contemporani que ens explica, ens parla de circ tradicional. Idea original Leandre Ribera i Cia. La Tal (Jordi Magdaleno i Enric Casso) Dirrecció: Leandre Ribera. Leandre Ribera - Clown. Jordi Magdaleno - Clown. Enric Casso - Clown. David Parras - Músic (Tuba). Frida Odden - Malabars i Corda Fluixa. Katja Olsen - Trapezi Washington. Guilhem Benoît - Acrobàcia. http://www.ateneu9b.net/htm/limbus/fotos/Dossier%20premsa%20Limbus%20catala.pdf Dossier Premsa . Català http://www.ateneu9b.net/
De Expo Revuelta i Concert Jauanito Piquete Exposició “Los Colores de la Revuelta” by Encarna Revuelta.. Del 18 de Desembre al 15 de Gener. Casal Barri de Prosperitat. Concert. Juanito Piquete “La Revolución Desconocida” Nit d´emocions + concert + copes = FIESTON Encarna Revuelta Medialdea nace en Guadix (Granada) en 1958. Dedicada a la enseñanza como maestra de la escuela pública en Barcelona, empezó a colorear las historietas de Carlos Azagra en la revista El Jueves donde formaron el tándem Azagra-Revuelta. A principios de los 90,el director de la revista Gin le encargó y animó a colorear las historietas de más gente como Tabaré o Ivá, ”Historias de la puta mili”,en la revista del mismo nombre o “Makinavaja, el último choriso” en El Jueves. También ha colaborado con Rai Ferrer (Onomatopeya), Pepónio, XCAR o colaboraciones varias para el mundo de la enseñanza, flash de animación, portadas de las fiestas del Pilar para la revista La Calle de la FABZ, portadas para grupos musicales como Extremoduro, Canallas, Brams, Espárrago Rock, etc o murales diversos. Siempre desde un segundo plano y la mayoría de las veces su nombre escondido, Encarna Revuelta se ha encargado con un trazo característico, de dar unas pinceladas, de color al blanco y negro de muchos dibujantes, un trabajo callado y oculto que ve la luz por primera vez en esta pequeña muestra. http://enrevuelta.blogspot.com/ blog revuelta. http://cazagra.blogspot.com/ blog azagra.