Improviciados ja són tota una institució a Prosperitat. Fa temps que animen saraus de tota mena i, a hores d’ara, semblen la banda més en forma de tot Nou Barris. Amb una formació extensa i variada —on no hi falten els vents!— es dediquen a recuperar sense manies els grans himnes del pop-rock dels 80 i 90. Tot plegat amb l’únic objectiu que el públic s’ho passi d’allò més bé… i ho aconsegueixen. ...
Si és dilluns de festa major a la Prospe, tothom sap que el lloc on has de ser és al Xistorra Rock, organitzat per la penya “Inmortales”, una de les més veteranes del barri. No cal gaire imaginació per saber de què va la festa: xistorra, birra i molt de rock’n’roll. Enguany s’ha celebrat la vint-i-setena edició d’aquest esdeveniment ja clàssic, on la colla de peluts de la penya demostren any rere any que saben organitzar una festa de debò. El ritual és simple però infal·lible: entre mossegades de xistorra i glops de cervesa, el millor de tot són les bandes de rock, que mai són suaus i sempre porten l’energia al màxim. ...
Aquest dissabte, intens dissabte, va tocar passar-se a lluir el pel (o la falta d’aquest en el meu cas) pel Casal de Joves de Prosperitat. Allà es va celebrar el Prospehell Metal Fest que ve a ser un aquelarre de peluts fent molt soroll i gent rockanrolejant a tope. Serà la meva veterania, però va sorpendrem gratament la curta edat dels membres de les formacions que vaig poder veure. Com sempre que vaig al Casal de Joves també vaig coincidir amb els coleguis no tan joves del barri i vàrem compartir una bona estona. ...
El Pecado és un col·lectiu feminista no mixt de dones artistes que neix l’any 2019 de la necessitat d’ocupar els espais típicament masculinitzats. La seva proposta multidisciplinària inclou poesia, performance, música en directe i DJ set.
De Toti Toronell. NAÏF La Seca Espai Brossa 06-12-2013 Toti Toronell investiga en profunditat la figura del Pallasso, busseja en la seva essència, aguanta la respiració fins que el públic respira amb ell… Amb un estil gamberro i delicat arrossega l’espectador cap al seu món innocent i poètic. Sinopsi Espectacle de pallassos per adults sense paraules i amb música en directe. “Les màquines a poc a poc van deixar de cantar. De mica en mica la fàbrica, abandonada, es va anar adormint. No obstant això, en Toti, el pallasso, seguia allà, amb el lliri a la mà i la flor al cul, buscant on havia anat tothom. Arrossegava la bossa de deixalles que el lligava a aquells temps en què la fàbrica encara estava impregnada de sorolls i engranatges. Ell, el seu alter ego, una mosca i una ànima atrapada en els compassos de les màquines eren els únics supervivents d’un temps en el qual les emocions es vivien a flor de pell.” ...