Aquests dies les veïnes de Verdum, a tocar de Prosperitat, estan celebrant la seva Festa Major. Jo només vaig poder passar-hi una estona, però vaig aprofitar per portar la càmera i fer-ne un petit recull. Vaig començar a la plaça Francesc Layret, amb l’ambient de la festa i la fira de tota la vida, i vaig acabar a la nit a la marquesina de la Via Júlia, on el Verdum PunkFest va posar la nota més alternativa de la jornada. ...
La primera jornada del 24è Festival de Blues de Barcelona ha tornat a demostrar que Nou Barris és un dels grans punts de trobada per als amants del blues i la música en directe. La nit va reunir tres propostes ben diferents però igualment destacables. Balta Bordoy & SirJo Cocchi – The Blues Way van obrir el festival amb un concert elegant i intens; The Soulful Trio, amb la poderosa veu de Ster Wax i la participació del saxofonista Fede Álvarez, van omplir l’escenari d’energia i soul; i els alacantins Ubangi Stomp van posar el punt final a la vetllada amb una sòlida proposta de blues de les arrels. ...
Una altra d’aquelles nits en què Nou Barris desplega agenda múltiple i obliga a triar. Entre passejos i frescor d’estiu, vam acabar passant per les festes de Trinitat Vella amb els sempre sòlids Morosito, i més tard per Roquetes per veure Tribade, amb un directe intens i carregat d’energia. Dues propostes molt diferents, però igualment representatives del pols musical i festiu del barri. 📸 Crònica completa i galeria de fotografies al blog de Pocallum: blog.pocallum.cat
La temporada arriba al seu final, però hi ha maneres i maneres d’abaixar la persiana. A l’Ateneu Popular 9 Barris van optar, un cop més, per fer-ho ocupant els carrers amb música, reivindicació i comunitat. Una fórmula que ja s’ha convertit en tradició i que, afortunadament, continua demostrant que funciona. La tarda va començar amb la cercavila del Nou Barris Meets New Orleans, una d’aquelles activitats que transformen per unes hores la quotidianitat del barri. Els Hip Horns Brass Collective van encapçalar una processó festiva inspirada en les second lines de Nova Orleans, portant el ritme pels carrers de Verdum i Prosperitat entre paraigües de colors, balls improvisats i un públic que anava creixent a cada cantonada. ...
Aquest passat divendres dia 13 el metal va arribar al Casal de Barri de Prosperitat de la mà de dues bandes ben joves que van convertir la vetllada en tota una nit de bruixes. La nit va començar amb el groove metal atmosfèric de @whitedemonofc i, després d’un petit parèntesi, va continuar amb @indar_band i el seu metall progressiu. La proposta, a més d’acontentar el públic més heavy metal de tot Can Fanga i rodalies, demostrava una cosa ben clara: això no és només cosa de “yayos”. El públic —ben transversal— cobria pràcticament totes les franges d’edat. ...
Ahir el rock’n’roll es va tornar a sentir a Nou Barris, i ja era hora. M’agraden gairebé totes les músiques —amb alguna excepció inevitable— però els gèneres amb què vaig fer el pas de l’adolescència a una suposada joventut, cada cop costen més de trobar en directe. El soroll ben entès, l’actitud sense filtres, la suor compartida en una sala sense postureig. Tot això sembla haver quedat arraconat sota capes de modernitat ben empaquetada. ...
Aquest dissabte hem gaudit d’una Nit de Reggae —passada per aigua, cal remarcar-ho— al nostre Casal de barri, el de la Prospe! Tot i la pluja i el fred —que sempre fan una mica de mandra a l’hora de sortir—, la vetllada va arrencar gairebé puntual amb els Roots Habits i el seu Roots Rock Reggae Dub arrelat a Catalunya. Baix, guitarra, bateria, teclats i vents —saxo i trompeta— van ser les seves armes, acompanyant una veu que transmet un missatge propi i reflexiu. En el seu so s’hi poden reconèixer influències de Bob Marley, Peter Tosh, Tribal Seeds i Groundation, tot combinant riddims envoltants amb lletres que conviden a pensar. ...
Aquest dissabte s’ha celebrat un homenatge molt especial a un dels personatges més singulars que ha donat Nou Barris: Jordi Lapedra, un artista difícil de classificar que, entre moltes altres aventures, va donar vida a The Sustancia****os. La música va ser, com havia de ser, la protagonista absoluta. Però la jornada va anar més enllà del concert: retrobaments inesperats, abraçades llargues, records compartits i, fins i tot, menjar per recuperar forces —amb pernil del bo, faltaria més. ...