Posts

De Vorobiev Troupe Vorobiev Troupe. Doble Bascula. Rússia. Pierrot de Oro

De 34º Festival Internacional du Cirque de Monte-Carlo Crònica de Ramon Bech. El Festival Internacional del Circ de Montecarlo, és al circ el que Hollywood és al cinema, ja que fins allà es desplacen la “jet-set” del circ, amb la intenció de veure un bon espectacle, alhora d’establir bons contactes. Mai abans s’havien vist tants catalans al Chapiteau de Fontvieille, ja que als ja habituals Marcel Barrera, Jordi Jané, Vicent Lorca i Xavier Barral, es van sumar alguns socis de l’APCC com Monti, Boni, Ulls, Joan Busquets, Deados, membres dels Gingers i els 2 Play. De la present edició podríem destacar pocs números excepcionals, com la Troupe Acrobàtica de Shandong, amb un treball de jocs icaris sense trinka i amb intercanvis increïbles entre els Portorosa, que es van dur merescudament el clown d’Or; premi compartit amb Martin Lacey júnior, que ja havia participat en dues edicions anteriors. La velocitat del seu nombre és poc habitual dels números de feres, ja que els exercicis es succeeixen sense pausa. Sens dubte, el seu nom passarà a engrossir la llista de millors domadors de la història, al costat d’Alfred Court, Gunther Gebel Williams, … És curiós que en un moment en què els números d’animals estan injustament eliminats dels programes circenses, a Montecarlo poguéssim presenciar a excepcionals animals artistes, com els elefants de Sonni Frankello, les foques de Petra i Roland Gruss, els cosacs de la troupe Eshimbekov. Malgrat tot el nivell artístic va ser mitjà, amb alguns números que ja hem vist moltes vegades com els trapezis volants dels Flying Michaels, la nau espacial de Los García (ex Cirque Medrano) o la barra russa de l’espectacle Alegria del Cirque du Soleil. Per al meu gust dos nombres clàssics merèixer premi per la qualitat del seu repertori: l’equilibrista Glen Nicolodi i filferrista Julien Posada. D’altra banda destacar que en aquesta edició l’orquestra va treballar més que mai, ja que pocs números anaven acompanyats de música enllaunada.

De Petita Feina per a Pallasso Vell Petita feina per a pallasso vell Sala Muntaner Del 10 de desembre de 2009 al 10 de gener de 2010 Actors Jordi Martínez, Claret Papiol (Claret Clown) i Joan Montanyès (Monti) Imaginiu-vos un anunci com aquest en un diari qualsevol. Una adreça, una hora: les sis de la tarda. A la cita acudiran tres pallassos, cadascun amb el seu món amagat dins d’una gran maleta. Es troben, es reconeixen i, és clar, juguen. Juguen amb els seus records i amb les seves il.lusions, amb la que potser és l’última oportunitat que tenen per poder tornar a mostar al món el seu art. Plens de vida, de ganes de ser, recorren la seva història i les seves inquietuds actuals sense perdre mai el nas. Sempre hi ha una entrada nova, sempre hi ha l’esperança de continuar comprovant que el món sap riure, encara que de vegades costi creure. Només la mort, absurda, irreal i romàntica al mateix temps pot detenir. I encara. Vinsniéc ens proposa una cabriola teatral que nosaltres interpretarem a la nostra manera: no hi ha qui pugui manar sobre l’anarquia natural del pallasso. És potser per això que l’ofici perdura encara que tingui tants enterradors voluntaris, tants homes de bé que voldrien acabar amb la rebel.lia que s’amaga darrere de la màscara més petita i més sincera del món. Ramon Simó

Una nit més de blues a Prosperitat. Aquesta vegada per partida doble per qui va assistir primer a la Master Class de veu a càrrec de la nova professora, Marian Barahona. Tot seguit el concert de les Nits de Capibola amb el grup “The Walking Stick Man Blues Band”; una banda de blues a l’estil de Chicago. Una nit genial! De Master Class de veu + The Walking Stick Man Blues Band

De Espctacle multidisplicinar pro-Amadeu Casellas Dia de reivindicacio i recolzament a la causa d’Amadeu Casellas a l’Ateneu Popular de 9 Barris. Amb un bon número d’espectacles de tot tipus per reivindicar la llibartat de tothom i molt especialment la d’Amadeu Casellas que hauria d’estar fora de la pressó fa molt i molt de temps.

Música celta per al segle XXI De Los Stompers Format el 1997 a Barcelona, el grup pos-irlandès Los Stompers ja és una formació de referència en el panorama musical català. Una banda que, evolucionant des del folk irlandès cap a una proposta més personal, ha perfilat el concepte del BIS (Barcelona Irish Sound), és a dir, música irlandesa al canvi de segle i lluny de casa. Tot un exercici de desmitificació en la mixtificació d’estils diversos, perforat per una bona càrrega d’humor irònic. ...

Ahir mentre la majoria de barcelonins miraven el partit del Barça Sevilla, uns quants vàrem poder gaudir de teatre al Casal de Barri de Prosperitat. L’obra, “No et consumeixis”, interpertada per Xucrut teatre es va representar al Casal de Barri de Prosperitat. L’obra reflexiona sobre els nostres temps i ritmes, la relació amb les nostres decisions, prioritats, valors i, per què no, els nostres consums. El vehicle són les vides paral.leles de Lucia, Manel i Núria i el seu intens tic-tac. Amb sentit de comèdia plana i directa, l’obra crea complicitat amb el públic. Escenografia austera, on els objectes “s’animen” i les persones “s’objectualitzen”. El treball s’acosta a un costumisme del segle XXI que utilitza la imaginació i la innocència escènica dels espectadors que es deixen evocar. ...

De paris2