 |
| De 34º Festival Internacional du Cirque de Monte-Carlo |
El Festival Internacional del Circ de Montecarlo, és al circ el que Hollywood és al cinema, ja que fins allà es desplacen la "jet-set" del circ, amb la intenció de veure un bon espectacle, alhora d'establir bons contactes. Mai abans s'havien vist tants catalans al Chapiteau de Fontvieille, ja que als ja habituals Marcel Barrera, Jordi Jané, Vicent Lorca i Xavier Barral, es van sumar alguns socis de l'APCC com Monti, Boni, Ulls, Joan Busquets, Deados, membres dels Gingers i els 2 Play.
De la present edició podríem destacar pocs números excepcionals, com la Troupe Acrobàtica de Shandong, amb un treball de jocs icaris sense trinka i amb intercanvis increïbles entre els Portorosa, que es van dur merescudament el clown d'Or; premi compartit amb Martin Lacey júnior, que ja havia participat en dues edicions anteriors. La velocitat del seu nombre és poc habitual dels números de feres, ja que els exercicis es succeeixen sense pausa. Sens dubte, el seu nom passarà a engrossir la llista de millors domadors de la història, al costat d'Alfred Court, Gunther Gebel Williams, ... És curiós que en un moment en què els números d'animals estan injustament eliminats dels programes circenses, a Montecarlo poguéssim presenciar a excepcionals animals artistes, com els elefants de Sonni Frankello, les foques de Petra i Roland Gruss, els cosacs de la troupe Eshimbekov.
Malgrat tot el nivell artístic va ser mitjà, amb alguns números que ja hem vist moltes vegades com els trapezis volants dels Flying Michaels, la nau espacial de Los García (ex Cirque Medrano) o la barra russa de l'espectacle Alegria del Cirque du Soleil. Per al meu gust dos nombres clàssics merèixer premi per la qualitat del seu repertori: l'equilibrista Glen Nicolodi i filferrista Julien Posada.
D'altra banda destacar que en aquesta edició l'orquestra va treballar més que mai, ja que pocs números anaven acompanyats de música enllaunada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada